Teseu no sabia molt bé com ni per què, però el monstre dolent que es deia Minotaure, s’havia apoderat de la seva ombra i ara anava pel barri dient que aquella ombra era seva i que li quedava superbé. Quina injustícia!
Ara estava just davant de l’entrada del laberint, que era on vivia el Minotaure. Havia de fer alguna cosa per solucionar aquell problema. Va anar acompanyat de la seva amiga Ariadna, que el volia ajudar.
Teseu tenia por i estava espantat. Ariadna semblava més tranquil·la, però és clar, no era ella la que havia d’entrar al laberint.. Entre tots dos havien pensat i pensat, i ara tenien un pla.
Ariadna va lligar un extrem del cabdell de llana al canell de Teseu. Aquell fil li serviria per no perdre’s i així poder tornar sa i estalvi del laberint. Ariadna li va donar una abraçada i li va dir que l’esperava allà mateix.
Allà dins, tot estava molt fosc, i Teseu va haver de ser molt valent per entrar. Va escoltar, i li va semblar que el Minotaure estava roncant. I allà estava, amb la seva ombra enganxada als peus! No era veritat que li quedés tant be.
Teseu estava molt i molt espantat! Li va ser molt difícil mantenir-se tot dret allà davant, i no sortir corrents!
I quan va estar molt a prop de la seva ombra, aquesta de sobte va fer plop i es va enganxar als seus peus. Ara només havia de tornar, resseguint el fil que Ariadna li havia donat.
Quan va sortir, amb la seva ombra enganxada, tothom el va felicitar.
Li va costar una mica adaptar-se un altre cop a la seva ombra, doncs aquesta nova situació també tenia la seva dificultat, però ara ja se sentia mes tranquil i confiat!